PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

QUÈ ÉS?

El PEC o Projecte Educatiu de Centre és la targeta de presentació del col·legi S’AUBA.

És l’instrument de planificació institucional del centre, que concreta les intencions educatives consensuades per la comunitat educativa. És el marc de referència de la identitat, l’organització i el funcionament del centre, en defineix les seves característiques, finalitats i els propòsit generals així com els principis i les bases de funcionament. Serveix per donar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre. El consell escolar és l’òrgan que l’aprova i avalua.

Hi trobareu la següent informació 

1. QUI SOM? TRETS D’IDENTITAT

Al CEIP S’Auba s’imparteixen els ensenyaments d’Educació Infantil de 3 a 6 anys i Educació Primària de 6 a 12 anys.

1.1.Pluralitat i valors democràtics Valors i objectius educatius. Prioritat d’actuació.

El col·legi respon als principis de respecte i pluralisme ideològic i cultural de la societat que l’envolta on no hi tenen cabuda actituds de sectarisme. Pretén crear un clima de convivència basat en el respecte als valors democràtics.

1.2. Confessionalitat.

L’escola es manifesta aconfessional i apolítica, respectuosa amb totes les creences i lliure de qualsevol tendència ideològica. Cal dir que creiem que les festes populars regeixen la vida quotidiana de la nostra societat i que les celebrem sense extreure’n cap contingut religiós. Defensam la integració de l’escola al medi físic on es troba.

1.3. Llengua d’aprenentatge.

Dins el marc el decret 92/1997 de 4 de juliol que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears el col·legi contribuirà a desenvolupar la capacitat d’utilitzar de manera apropiada les dues llengües oficials català i castellà. Els primers aprenentatges que  faran els alumnes seran en català. Tot el procés d’aprenentatge de les llengües així com de la Llengua estrangera queda reflectit en el projecte lingüístic de centre.

1.4. Línia Metodològica.

Partim del criteri desenvolupat a la Reforma en el qual l’educació és un procés de construcció en que tant el professors com els alumnes mantenen una actitud activa permanent, realitzant aprenentatges significatius, respectant en tot moment el ritme d’aprenentatge de l’alumne motivant-lo a desenvolupar al màxim les seves capacitats dins un àmbit d’ordre i d’afecte. Aquest principi bàsic de l’aprenentatge significatiu implica que:

Parteix del nivell de desenvolupament de l’alumne i dels seus aprenentatges previs Desenvolupa la memòria comprensiva i també la memòria clàssica.

Es proporcionen situacions motivadores pels alumnes per tal d’estimular-los.

Possibilita que els alumnes realitzin aprenentatges significatius per sí mateixos, respectant el seu nivell maduratiu.

Desenvolupa l’esperit crític i reflexiu de l’alumne.

Promou la integració dins l’aula de tots els alumnes (treball individual i en comú) com a motor de l’aprenentatge.

Es valora el seu esforç.

Cal destacar la importància que ha tingut en el centre la formació del professorat en seminaris i reunions on participa tot el claustre -coordinats per la Direcció- per tal de poder aconseguir una línia d’actuació coherent tot el que es refereix a la tasca diària.  Els seminaris que han duit a terme -amb línia de centre paral·lela- han estat sobre convivència, pautes metodològiques de lectoescriptura i matemàtiques, funció tutorial, avaluació acadèmica i avaluació interna, tractament de les emocions, projectes i ambients

1.5. Coeducació.

Promoure que l’ensenyament que es proporciona als alumnes, sempre d’acord amb els principis d’igualtat i no discriminació, es dugui a terme en un marc de coeducació. És un camí llarg en el que anam fent passes. Aplicam materials didàctics per prevenir la violència de gènere cedits per l’Institut de la dona seguint una línia educativa en tot el centre, que ens assegura coherència i seguiment.

1.6. Modalitat de gestió.

La idea d’una escola democràtica implica la necessitat de participació real i efectiva de tots els col·lectius que la componen: alumnes, pares i professors. Els tres estaments tenen les seves vies de representació i uns canal d’informació suficients perquè puguin participar en tot el procés educatiu. Aquests aspectes queden reflectits en les “Normes de Convivència” (RRI) on es contemplen els drets i deures de cadascú.

1.7. Integració.

El centre accepta i tracta de donar resposta i suport a la diversitat d’alumnes amb necessitats educatives especials fent ús del Pla d’Acollida (que inclou el PALIC), del PAD, d’un pla d’acció tutorial adequat, i dels professors especialistes que compta el centre: 1AD, 1 PT, i 1AL i 1 i1/2 ATE. També compta amb un orientador a temps parcial i 1 PTSC a temps parcial.

1.8. Admissió d’alumnes.

Donat pel Decret 37/2008, de 4 d’abril, pel qual s’estableix el règim d’admissió d’alumnes als centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Autònom de les Illes Balears i per la legislació vigent.

Com a document apart hi ha el Pla d’Acollida del centre que recull tots els aspectes que es tenen en compte quan un alumnes es matricula al centre.

1.9. Personal a) Alumnat b) Mestres c) Personal no docent:

a) Alumnat.

La majoria d’alumnes en edats compreses entres 3 i 12 anys es reparteixen entre el nostre col·legi i S’Alzinar de Capdepera. Alguns van a Artà. Els nostres alumnes viuen majoritàriament a Cala Rajada, si bé alguns venen de Capdepera i les zones del voltant. L’alumnat està format per una nombrosa diversitat de procedència: mallorquins –que són minoria- castellano-parlants tant mallorquins com de la península, alemanys, sudamericans, musulmans i d’altres països de la Comunitat Econòmica Europea, de l’Est d’Europa i també d’Àsia. També hi ha un nombre considerable d’alumnes i en augment que pertanyen a minories ètniques.

Cal esmentar que una gran part de l’alumnat presenta necessitats importants derivades del seu status social: famílies desestructurades, baix nivell social, altes i baixes constants… que comporten molta feina i dedicació dels pocs recursos de que disposam La majoria es desplaça en cotxe, a peu i alguns en bicicleta. No presenten un grau d’absentisme greu però si que hi ha algun que és controlat des del centre amb estreta col·laboració amb els serveis socials i EOEP. Sí que cal dir emperò que un 21% dels nostre alumnat falta a classe degut a que allarguen les vacances de Nadal i de Pasqua  (ja que es desplacen al seu lloc de procedència o dels seus pares). Als pares se’ls fa responsable que durant aquest període facin la tasca corresponent. Un percentatge petit comparteix escolaritat amb centres de la península durant alguna època de l’any, especialment amb Andalusia.

La matrícula del nostre alumnat queda plasmada a la P.G.A i estadístiques de cada curs, així com els NESEs, alumnat amb necessitats de logopèdia, alumnat amb necessitats educatives específiques de suport educatiu derivades de condicions personals o història escolar, alumnat amb necessitats educatives específiques de suport educatiu derivades de la seva incorporació tardana al sistema educatiu de les Illes Balears i alumnes que reben suport.

La majoria dels nostres alumnes vénen contents al col·legi i també la majoria se senten orgullosos d’ell. Es vetlla per la seva seguretat física i el col·legi compta amb un procés d’atenció clar en cas de problemes de salut o accidents, i també d’un sistema àgil per a posar-nos en contacte amb els pares o tutors legals en cas de necessitat. (sistema de fitxes de dades de tot l’alumnat del centre custodiat al quartet de l’AMPA on hi té accés tot el professorat).

b) Mestres

Tenim el 60% del professorat definitiu i, la resta, el 40% és interí o en comissió de serveis. La plantilla queda reflectida a la PGA. L’equip directiu és estable i està format per la secretaria Maria Llaneres Alzina, la Cap d’Estudis Maria Orpí Mayol i la directora Antònia Tur Balaguer.

Normalment hi ha una bona acollida dels mestres nous que s’integren al col·legi i als que es tracta d’assabentar de la línia de centre des del primer moment facilitant-los els documents que necessiten –fet que comporta molt de temps. Cal dir que les reduccions de jornades incideixen molt en el funcionament del centre degut a tenir poc temps per coordinacions i la falta de substitucions. El centre compta amb un pla de formació al col·legi i es solen realitzar seminaris que normalment són atesos per gran part del claustre -i paral·lelament les reunions coordinades per Direcció-, que permeten mantenir la línia de centre marcada per l’equip directiu i del qual se’n fa el seguiment.

c) Personal no docent

1 membre de sa brigada municipal a temps parcial, 2 dones de neteja amb mitja jornada cada una dependents de l’ajuntament.

La falta tant de bidell com d’auxiliar administratiu incideix negativament en el dia a dia del centre, tasques dels quals han de ser assumides per la direcció molt sovint.

1.10. Gestió, Administració i Economia.

Es treballa seguint la normativa vigent especialment segons funcions detallades al  ROC. S’organitza tota la gestió pedagògica i acadèmica a través de les reunions de consell escolar, claustre i molt especialment a través de les reunions de CCP, que són mensuals. També es treballa amb l’equip de suport a través de les reunions amb el  DAD, que són setmanals i a les que tot el claustre té accés virtual. Es duen a terme les reunions pertinents i necessàries de claustre i de consell escolar. Es procura que dites reunions tenguin un caràcter àgil i amb ordre del dia. El centre està dirigit i coordinat per la directora juntament amb el seu equip directiu, en estreta col·laboració amb la CCP.

La gestió acadèmica es du mitjançant el programa informàtic Xestib, i l’administrativa amb el programa Ecoib. El compte de gestió és aprovat per Consell Escolar. Es treballa amb l’entitat bancària “Sa Nostra”, i tenen accés al compte la secretària i la directora conjuntament.

Ens mantenim coordinats amb el Servei d’Inspecció.

2. OBJECTIUS:

2.1. D’àmbit pedagògic.

• Aconseguir el desenvolupament de les capacitats de cada alumne tenint en compte les seves possibilitats reals dins un ambient afectiu adient i en un context d’ordre que afavoreixi l’estudi.
• Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvoluparà la iniciativa i la  creativitat.
• Inserir l’acció educativa en el nostre context sociocultural, incorporant a les programacions didàctiques, objectius i continguts de l’entorn propers als alumnes, fomentant el respecte i la cura del medi ambient.
• Utilitzar una metodologia globalitzadora específica en cas de necessitat.
• Afavorir les relacions entre pares i professors.
• Fomentar l’esperit crític.
• Respectar els diferents ritmes i estils d’aprenentatges dels alumnes.
• Adequar específicament el currículum als alumnes amb necessitats educatives especials.
• Implantar un procés d’integració lingüística a l’hora d’incorporar-se en aquest Centre.
• Dur a terme un procés d’immersió lingüística d’acord amb el Projecte Lingüístic del Centre.
• Permetre la possibilitat de realitzar adaptacions d’accés al currículum i aplicació de sistemes alternatius de comunicació i d’altres.
• Potenciar el com aprendre, des d’un caire transversal, significatiu i actiu.
• Fomentar diferents metodologies en funció de l’alumnat, del context i del contingut a aprendre.

2.2. Relatius a Continguts.

• Proporcionar l’adquisició de conceptes a partir del coneixement de la realitat social i natural, entorn familiar i físic.
• Implantar progressivament i amb continuïtat i coherència els continguts.
• Conèixer les manifestacions culturals de l’entorn (mostrant-hi actituds de respecte, interès i participació).
• Adequar els continguts al nivell real del grup i dels alumnes.
• Comprendre i produir missatges orals i escrits en català i castellà, atenent a diferents intencions i contextos de missatges senzills i contextualitzats, així com en anglès.
• Comunicar-se amb mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenvolupant el raonament lògic, verbal i matemàtic, així com la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i manifestacions artístiques.

2.3 Relatius a procediments.

• Capacitar als alumnes en el coneixement i utilització de tècniques de treball adequades als diferent nivells educatius per aprendre de manera autònoma.

• Desenvolupar hàbits de cooperació mitjançant el treball en grup.
• Representar i evocar la realitat viscuda, coneguda o imaginada, mitjançant el joc i altres formes d’expressió.
• Utilitzar els coneixement i els recursos materials disponibles per resoldre problemes senzills.
• Familiaritzar i fomentar ús TIC.
• Foment de maneres de fer actives, diverses i significatives.
• Com a procediment, promoure la generalització de maneres de fer.

2.4. Relatius a les actituds, valors i normes.

• Respectar els altres. Potenciar l’acceptació de les diferències. Respectar i mantenir una actitud positiva vers la riquesa cultural que ens envolta, tenint en compte que la varietat cultural és riquesa per a tothom.
• Fomentar l’esperit crític. Es potenciarà que els nins i nines respectin els diferents criteris de cada persona.
• Inculcar l’autoestima i un autoconcepte coherent i real. Es fomentarà que els/les alumnes tenguin cura del seu aspecte físic i valorin positivament les seves possibilitats i assumeixin les seves limitacions. Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hàbits de salut, higiene, benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida, utilitzant recursos del cos i del moviment. Despertar actituds positives de cara a la conservació i cura de la natura i el medi ambient.
• La responsabilitat. Es fomentarà que els/les alumnes assumeixin responsabilitats vers la feina i vers els seus companys.
• La solidaritat i la cooperació. Es fomentarà la companyonia entre els alumnes, els treballs en equip i l’actitud solidària.
• L’autonomia. Es potenciarà que els/les alumnes siguin el màxim independents dels adults i dels companys.

2.5. Relatius a altres funcions de l’equip de professors.

• Potenciar el treball en equip de professors mitjançant l’activitat dels equips de cicle i la realització de tasques didàctiques coordinades.
• Fomentar el clima de convivència i responsabilitat, assegurant la coordinació i coherència del treball.
• Afavorir el perfeccionament i actualització del professorat mitjançant la participació a cursets, reciclatge de català, reunions de cicles, grups de treball…

2.6. D’àmbit institucional: 

2.6.1. De projecció interior.

• Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació i coordinació entre els professorat com a base per a generar actituds de confiança i col·laboració a través del claustre i les comissions de coordinació pedagògica.

2.6.2. De projecció exterior.

• Establir relacions sistemàtiques de col·laboració i coordinació amb els centres escolars (Escoletes, de Primària i Secundària) i altres institucions (culturals, esportives, socials,..).
• Fomentar la comunicació amb els pares no sols a nivell administratiu i docent, sinó també en totes aquelles activitats educatives, culturals i lúdiques, de caire extraescolar.
• Potenciar la participació dels pares al Consell Escolar.
• Mantenir una fluïda coordinació amb el Servei d’Inspecció.

2.6.3. D’àmbit administratiu.

• Complir dins la legalitat amb les responsabilitats que pertoquen a la Secretaria del Centre.

El centre es troba connectat a Internet pel programa de noves tecnologies de la Conselleria d´Educació i Cultura i disposa de e-mail (correu electrònic): ceipsauba educaib.eu. El curs 2008-09 va començar la dotació d’ ordinadors que formen part del programa xarxipèlag.

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN:

3.1. Situació física.

Està situat a l’extrem nordest de les Serres de Llevant en el terme municipal de Capdepera que abarca els següents nuclis urbans: Capdepera, Cala Rajada, Canyamel, Font de Sa Cala i Cala Mesquida. Cala Rajada es troba a vora el mar i té platges, port i muntanyes. Gaudeix d’un clima mediterrani i es troba comunicat amb Capdepera per una autovia de dos km, i amb Palma per una carretera de 80 km.

Cala Rajada era un barri residencial envoltat per pinar però amb l’expansió urbanística el bosc està desapareixent molt ràpidament. El col·legi es troba situat en aquest barri, que presenta la infraestructura turística costera comú a molta part del litoral mallorquí.

3.2. Població i economia.

Capdepera ha presentat un creixement important des del 1970 a 2017 conseqüència de la importància del turisme que atreu la immigració pel benestar del treball a l’hostaleria i serveis.

El municipi de Capdepera té un total de 13.209 habitants i Cala Rajada en té de 8.497 (incloent Cala Gat, Cala LLiteras, Cala Mesquida i Cala Ratjada mateix) i amb una tendència creixent i amb incorporació d’immigració laboral provinent d’altres parts d’Espanya (Andalusia i Extremadura) i de la resta del món, països àrabs i darrerament de Sudamèrica. Apròxidament l’emigració a Cala Rajada està composta per altres municipis de la CAIB 12’9%, altres comunitats de l’estat 38’8%, països d’Europa 12’5% i d’altres països 3’4%. Ara hi ha un 25% 15’9% d’estrangers al municipi. A l’estiu la xifra d’habitants degut al turisme es dobla pràcticament. La majoria de pares dels  nostres alumnes són cambrers, cuiners, electricistes, dones de neteja, … La població de Cala Rajada viu del turisme, i sectors derivats d’ell: restauració, comerç, construcció…i pesca.

3.3. Serveis.

Són el nostre centre educatiu, 1 escola d’Infantil 0-3 anys pública, 1 centre sanitari públic i diverses consultes privades, 1 biblioteca municipal, 1 església catòlica, 1 església evangèlica, 1 de testimonis de Jehovà, 1 local per a gent gran, 1 centre de dia per a gent gran, 1 centre multiusos amb biblioteca, àrea social… i algunes zones d’esbarjo que compten amb instal·lacions recreatives per a nins (tobogans, gronxadores…).

Al poble de Capdepera hi ha una altra escola, un institut de secundària i batxillerat, un poliesportiu, una camp de futbol i atletisme i una piscina municipal.

3.4. Cultura Social.

El nivell educatiu correspon majoritàriament a famílies amb estudis mitjans-baixos i molt baixos, i un grup més petit amb estudis superiors.

Les llengües majoritàriament emprades són el català (inferior nombre de parlants) i el castellà i hi ha un nombre considerable de l’ús de l’alemany i altres llengües predominant darrerament l’àrab. Es pot dir que fins ara les cultures tant la mallorquina com la castellana, així com l’alemanya i darrerament la sudamericana i àrab conviuen juntes si bé no es pot parlar d’una completa integració de la població immigrant. Això també es pot traslladar a l’àmbit de la llengua. Cal dir emperò que degut al fet de que el col·legi segueix un programa d’immersió lingüística que va començar l’any 1992 i que va finalitzar totalment la seva implantació el curs 1999-2000 pràcticament tots els nins dominen el català si bé no l’empren sempre com a llengua vehicular.

4. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE:

4.1. Estructura Física.

El centre consta de dos edificis un verd per E. Primària i un blanc per E. Infantil. L’Edifici de Primària té tres accessos al carrer Avda. Floreal (que estan protegides per valles de contenció) a la planta baixa, dos al 1r pis des de l’edifici verd i des de l’edifici blanc 2 sortides també a l’Avda. Floreal. Compta amb 2 mànegues contraincendis i 14 extintors carregats. La senyalització de tot l’edifici és correcte en quant a seguretat. En principi el centre va ser construït només per una línia i amb el temps ha sofert tres ampliacions: una per E. Primària i dues per a E. Infantil, però mai s’han ampliat els espais comuns per a l’edifici de primària.

A l’edifici de primària trobam les següents aules:

A la planta baixa es troba el menjador, la cuina, i una petita saleta que l’utilitzen conjuntament l’orientador i el PTSC. Comptam amb una oficina que inclou la secretaria i la sala de màquines, l’oficina de Prefectura d’Estudis i la de Direcció. També hi ha un bany habilitat per minusvàl·lids que també s’usa com a infermeria, 2 banys per alumnes i un altre devora la cuina. Devora l’escala d’accés al 1r pis hi ha un montacàrregues. En aquesta planta hi ha 6 aules que actualment s’empren 4 per als cursos de 1r i 2n d’E. P.  i diferents suports. Sortint de l’edifici tenim un gimnàs amb 2 saletes annexes que serveixen de magatzem i també un bany. Annex al gimnàs trobam la sala de l’APIMA que és emprada també per acollir l’aula matinera.

Al 1r pis hi ha situades 10 aules des de 3r fins a 6è de Primària:1 aula d’informàtica, 1 biblioteca (que també s’empra per classe de religió), un aula de música que serà emprada també per reunions de claustres, 2 d’anglès, 1 espai (mitja aula) que serà emprat com a sala de reunions de claustre.

El col·legi compta amb una pista esportiva a darrera l’edifici que s’usa com a pati i per fer classes d’Educació Física, un petit pati cobert que té 2 banys i un petit espai de terra destinat a l’hortet i davant l’escola la zona destinada a aparcament de cotxes s’usa com a pati pels alumnes més petits d’E. Primària. Gran part del centre està envoltat de pinar Edifici blanc: està dividit en quatre cossos units per un passadís. A cada cos hi ha 2 aules (excepte el del mig que compta amb una tercera aula) i banys pels alumnes i un bany per mestres excepte el quart cos que està format per una sala de psicomotricitat (amb magatzem i bany) 1 petita biblioteca, un espai petit per diferents suports, una sala reunions-cuina i un despatxet, amb banys. un espai exterior cobert.

Tenim una farmaciola a E. Infantil, a E. Primària i una altra al gimnàs que compleixen la normativa actual.

L’edifici està envoltat d’un pinar amb el terra natural de sotabosc. Al pati hi ha un tobogan. També hi ha una sèrie de zones amb jocs elaborats pels pares i mares dels alumnes. El manteniment dels quals es controla periòdicament i la Conselleria en té constància.

El grau de conservació de tot el centre és relativament bo, però pateix les conseqüències de l’alt grau de salinitat degut a la proximitat amb la mar i a l’envelliment propi del pas del temps.

Al recinte escolar no es fuma ni es poden prendre begudes alcohòliques i tampoc és permès entrar cans.

Comptam amb un pla d’autoprotecció i cada curs es realitza un simulacre d’evacuació.

4.2. Equipament i mobiliari.

Les aules estan dotades de les taules, cadires, armaris, estanteries … adequats al nombre d’alumnes. En aquests moments ja es fa necessari la renovació de part del mobiliari d’E. Primària. Hem anat dotant les aules especials com laboratori, gimnàs, música, biblioteca, ordinadors … curs darrere curs. El material didàctic de que disposa el centre està recollit en la seva totalitat als inventaris que custodia la secretaria i el mestre AD. Cal dir que hi ha hagut un gran canvi en el material usat per E. Infantil que s’estén a tot el recinte inclòs pati a i que també s’ha començat a E. Primària, incorporant materials nous, més naturals i manipulatius

El material fungible que usen els nins és igual per tots i el paguen els seus pares o  tutors legals. Treballam amb material divers i també amb llibres de text (en algunes àrees) comprats pels alumnes de diferents editorials, a partir del curs 08-09 ens hem adherit al programa de reutilització de llibres. També s’utilitzen quaderns quadriculats, d’una línia, de dues línies i amb pentagrames. El material que s’usa també per escriure són llapis, goma, bolígraf blau, negre i vermell, regles i instruments per matemàtiques, plàstica i altres per diferents assignatures. El llistat amb els llibres de text que s’utilitzen està exposat durant el curs a secretaria i al tauló d’anuncis.

Els nins compten també des de 1r de Primària amb una agenda escolar.

4.3. Estructura Legal i Organització.

La denominació és CEIP S’AUBA, situat a l’Avda Floreal nº 37, 07590 de Cala Rajada, Tf: 971 564275, Nº de FAX 971 564116, correu electrònic ceipsauba@educaib.eu i amb codi de centre 07006354. L’equip directiu està format per la secretaria Maria Llaneras Alzina, la cap d’estudis Maria Orpí Mayol i la directora Antònia Tur Balaguer. El centre imparteix des del 2n cicle d’E. Infantil fins 6è de Primària i té 2 línees. L’horari del centre és de 9 a 14 hores. L’hora d’esplai és a E. Infantil de 11 a 12 hores i a E. Primària de 11’30 a 12 hores. La vigilància del pati es fa segons la normativa vigent, es controlen les diferents zones de joc i es fan torns dels qual es du el control pertinent, reforçat en casos de necessitat. En la distribució dels horaris per cursos es tracta de rendabilitzar al màxim les hores de tots els mestres i per tant es tenen en compte a l’hora de confeccionar-los molt especialment: els desdoblaments necessaris, el programa d’habilitats socials, els diferents suports i les substitucions. L’AMPA organitza activitats els capvespres.

L’horari d’atenció de consulta dels pares als tutors o especialistes és dimarts de 14 a 15 hores. L’atenció dels pares per part de la Direcció és oberta (sempre que no coincideixi amb classes o reunions), és preferible que aquestes reunions siguin sol·licitades amb antelació. Hi ha una horari d’atenció als pares que s’adapta a l’horari general que queda indicat a la PGA.

Existeixen una sèrie de documents que s’entreguen quan es matricula un alumne per tal de que coneguin el funcionament del centre, així mateix la secretaria manté una entrevista amb els pares que té el mateix objectiu. Així mateix comptam amb una google-site (que també conté els diferents blogs dels cursos) en què es pot accedir a diferent informació del centre. Cada trimestre es reparteix un fulletó informatiu que es diu CEIP S’AUBA.COM que és un mitjà perquè les famílies coneguin el treball que s’està fent al col·legi a través d’articles i també de fotografies i ajuda a mantenir una bona coordinació amb tota la comunitat.

4.4. Utilització de les instal·lacions.

Regulat per la legislació vigent que especifica la utilització dels centres públics d’Educació Infantil i Primària.

Comptam amb un pla d’evacuació actualitzat cada curs escolar, i realitzam un simulacre durant el primer trimestre. A totes les aules es troba exposat el protocol a seguir.

5. DOCUMENTS DEL CENTRE:

5.1. Desplegament curricular del centre: concreció curricular (CC), programacions didàctiques (PD) i programacions d’aula (PA).

Volem esmentar en aquest punt les grans dificultats que comporta que hi hagi variació de lleis educatives, ja que l’elaboració i revisió dels documents ha de ser continua llevant temps a tots els docents.

El desplegament curricular representa la planificació ordenada dels aprenentatges que el centre pretén que aconsegueixin els seus alumnes. És una tasca, prèvia a la intervenció docent, que en general ha de realitzar tot el professorat. Té 3 estadis diferents:

1. L’etapa educativa que ve determinada per l’estructura actual del sistema educatiu: concreció curricular.
2. El cicle o la disciplina acadèmica –depenent de l’etapa-: programació didàctica.
3. L’aula: programació d’aula o d’unitats didàctiques.

5.2. Reglament d’organització i funcionament (ROF)

És un instrument d’organització –gestió a mitjà i llarg terminis, que d’una manera clara i comunicable, coherent amb l’ordenament jurídic-normatiu i el PEC, explicita la formalització de l’estructura orgànica del centre i en reglamenta el funcionament per tal de regular i optimitzar la convivència dels membres de la comunitat educativa i desenvolupar amb eficàcia les finalitats i els objectius proposats.

5.3. Pla d’atenció a la diversitat (PAD).

Aquest és l’expressió d’un model d’ensenyament personalitzat i per tant adaptatiu entès com un conjunt d’intervencions educatives que, des d’una oferta bàsicament comuna, ofereix respostes diferenciades, és a dir, ajustades a les característiques de cada alumne. Compren dues dimensions: comprensivitat i ensenyament personalitzat. I ha de ser present en tots els plantejaments del centre: objectius, organització, desplegament curricular, acció tutorial i en les programacions i activitats a l’aula. Adoptant les mesures necessàries: agrupaments flexibles, diferents tipus de suport, desdoblaments, reforços, programes de tractament personalitzat, romandre 1 any més al curs o cicle

5.4. Pla de convivència.

Cal dir que el centre que aquest pla de convivència respon a la línia de centre marcada des de fa molts anys i que s’ha anat polint a través de seminaris, reunions, etc

És el conjunt d’estratègies i pautes d’actuació adreçades a la comunitat educativa per fomentar la convivència escolar facilitat la prevenció de conductes contràries a aquesta convivència i la resolució de situacions conflictives.

Normes de convivència

Estan fonamentades en la Constitució al seu article 27 que ens diu que

“Tots tenen dret a l’educació” i quan ens diu que “L’educació tendrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència als drets i llibertats fonamentals” i basant-se en el R. D. B732/95 de 5 de maig que diu que les normes de centre haurien de propiciar el clima de responsabilitat, treball i esforç que permeti que tots els alumnes obtinguin els millors resultats del procés educatiu. 

Aquest document presenta una part de caire preventiu i una intervencionista. Contempla clarament les normes de convivència referides als pares, del professorat, dels alumnes i dels personal no docent i tota l’estructura organitzativa del col·legi que és la següent:

Òrgans col·legiats: Consell Escolar i Claustre. Òrgans unipersonals: Directora, Cap d’Estudis i Secretaria. Òrgans de coordinació docent: Equips de cicle, coordinador de cicle, comissió de coordinació pedagògica, comissió de convivència, tutors, professors i equip de suport). Amb l’aplicació unànime d’aquestes normes el centre gaudeix en d’una bona convivència en general, i els casos de disrupcions que es presenten sempre són atesos, seguint el pla d’actuació marcat per les Normes.

5.5. Pla d’Acció Tutorial (PAT).

Fonamental en el nostre col·legi. És el que permet treballar els aspectes preventius i l’assumpció de valors que permeten desenvolupar els nostres alumnes en un bon ambient d’afecte i de felicitat.

5.6. Projecte Lingüístic (inclou PALIC).

Aquest document té com a finalitat aconseguir que tot l’alumnat assoleixi, el acabar el període d’escolarització obligatòria, la competència lingüística en català i castellà i, almenys, en una llengua estrangera. Forma part del projecte educatiu.

En el nostre centre el curs 2000 finalitzà el procés d’immersió lingüística aprovat pel Consell Escolar  l’any 1992. Ara ja som una escola en la que es fa tot l’ensenyament en català. El projecte compta amb l’explicació del domini que han de tenir els alumnes del català i del castellà en acabar Primària, així mateix com l’ensenyament de la Llengua Anglesa.

Contempla també la metodologia d’ensenyament i els suports tant didàctics com organitzatius amb que comptam i la incidència de tots els professionals que hi intervenen.

El PALIC és un programa específic d’atenció a la diversitat adreçat a l’alumnat d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu. L’adjuntam com a document a part.

5.7. Programació General Anual (PGA).

És el document on es recull la proposta organitzativa i curricular que, amb caràcter anual, elabora el centre, com a concreció del projecte educatiu per garantir el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, l’exercici correcte de les competències dels diferents òrgans de govern i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar tot el que es durà a terme durant cada curs escolar, amb totes les dades puntuals i partint sempre de la normativa del centre.

5.8. Memòria.

És el document on es recull el treball dut a terme al llarg de cada curs escolar previst a la PGA amb la seva anàlisi i avaluació.

6. PROGRAMES PROPIS DEL CENTRE:

6.1. Ambients de lliure circulació i tallers a E. Infantil.

Els infants investiguen i exploren per les propostes que ofereixen els espais interiors i exteriors, poden canviar d’activitats sempre que ho vulguin o necessitin. El mestre observa i acompanya però no dirigeix la descoberta de l’infant.

Als tallers els infants dividits en grups heterogenis de diferents edats s’apunten a un taller –n’hi ha diversos i de duració setmanal- segons interessos.

6.2. Programa d’Habilitats Socials.

És un programa que hem posat en marxa a tota Primària en què es treballa l’expressió oral en català alhora que les habilitats socials degut a la mancança dels nostres alumnes tant en un aspecte com en l’altra.

6.3. Programa de relaxació amb fil musical.

El centre disposa d’un fil musical amb dos canals que cada mestre en pot fer ús si així ho considera segons les activitats o moment del dia: un per estimulació per treballar i un altre per relaxació que s’empra a totes les aules sobretot a l’entrada després del pati. I també per relaxació durant o entre activitats.

6.4. Programa de lectura i escriptura.

Es du a terme una programació acurada molt pràctica que es basa en seguir una línia metodològica consensuada per tot el centre amb instruments d’avaluació. Es treballen la Comprensió, Expressió oral i la Comprensió, Expressió escrita competencialment.

6.5. Lectura Activa.

Es tracta de treballar la lectura de forma activa, no passiva, mitjançant unes tècniques que afavoreixen una lectura altament significativa. Es treballa a les àrees de Naturals, Socials i Castellà. En desdoblament heterogeni hi ha una sessió setmanal per cada nivell. S’adjunta un programa de generalització per a casa.

6.6. Projectes de 1r a 6è d’ E. Primària.

De les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Plàstica amb l’adequació horària pertinent.

6.7.Tallers a 1r i 2n d’ E. Primària.

Durant 4 hores 2 dies a la setmana amb grups heterogenis de 1r i 2n: Artístic, Matemàtiques, Anglès, E. Física, Biblioteca i Llenguatge.

6.8. Hort.

Es pretén posar en contacte a l’alumne amb una activitat pràcticament perduda al municipi i iniciar-lo en tot aquest món: conscienciar-lo de la necessitat d’emprar residus orgànics com a adob, conèixer les feines pròpies del camp mallorquí i com el clima influeix en elles.

6.9. Programa ecoambiental.

Molt implicats en el tema de cura de l’ambient. Es fa: estalvi aigua, electricitat i paper, reutilització llibres, reciclatge paper i plàstic, control de contaminació acústica, ús de material no contaminant per als berenars.

6.10. Dinamització Cultural (Jocs Tradicionals).

Es pretén posar en contacte els alumnes amb els jocs tradicionals nostres i que els temps d’esplai els practiquin aprenent els ritmes i cançons pròpies, potenciant així la motricitat fina, gruixada, el ritme i al mateix temps promovem la nostra cultura.

6.11. Programa d’Alimentació.

Ajudar als alumnes a viure una alimentació sana, d’una forma pràctica, i al mateix temps fomentar la cura del medi ambient. Promocionam l’aigua com a beguda sana.

Es realitza un treball de prevenció i intervenció des de tot el centre.

Col·laboram amb programes de consum de fruita tant des de la Conselleria com des de l’ajuntament.

6.12. Programa Reutilització Llibres de text.

El centre la du a terme des de 3r fins a 6è d’E. Primària.

Al mateix temps el centre està en procés d’eliminació de llibres de text en línia amb el programa ambiental i estalvi econòmic de les famílies.

7. RELACIONS:

7.1. Conselleria d’Educació.

El CEIP S’AUBA a través del seu equip directiu manté unes relacions fluïdes amb la Conselleria en general i més especialment a través del servei d’Inpecció. Els mitjans emprats són els habituals: xestib, correu, fax, correu electrònic, telèfon, reunions …

7.2. EOEP.

El col·legi compta amb una orientador educatiu en plantilla 3 dies setmanals de les 9 a les 14 hores. També es compta amb els serveis de PTSC amb baixa periodicitat (1 dia setmanal + 1 mensual). Ambdós estan integrades dins l’equip de suport del centre.

7.3. CEP.

El col·legi pertany al sector de Manacor i participa activament amb tot el que li correspon en quant a reunions, seminaris i diferents grups de treball. Aquest curs el centre ha du a terme un seminari sobre ambients, com a continuació del de projecte a E. Primària del curs passat i la transició Infantil-Primària.

7.4. Ajuntament.

Es mantenen les relacions a través del seu representant al Consell Escolar i també a través dels Serveis Socials, per casos puntuals i amb el regidor. Col·laborem activament en programes culturals com mostra de teatre escolar, mercat medieval, departament de medi ambient, biblioteca municipal, àrea esportiva, concursos …

7.5. Serveis de Seguretat.

Policia (policia tutor) + Guàrdia Civil

Col·laboren amb el centre amb diversos programes com educació vial, perills d’internet, xerrades pares, organització viatge d’estudis…

7.6. AMPA.

La majoria de pares pertanyen a l’única associació de pares que existeix, que compta amb molt alt nombre de socis, però amb un nombre reduït que treballa molt activament. Les relacions amb ells són molt cordials. Participen activament en el procés de l’educació del col·legi. També col·laboren amb l’edició de la revista S’AUBA.COM del col·legi i també recolzam les xerrades i actes que ells promouen amb tot el suport que sempre necessitin, l’organització d’activitats extraescolars, escola matinera i menjador.

7.7. Pares i mares.

Les relacions són en general cordials llevat d’alguns casos en moments determinats, que sempre fins ara s’han resolt satisfactòriament, amb molt i molt d’esforç i despesa de temps per part nostra, ja que cada vegada més algunes famílies presenten un grau de desestructuració molt alt.

El centre manté el contacte informatiu amb els pares a través de circulars informatives, revista “S’Auba.com”, la nostra google site, bústia, reunions dels tutors en grup i també individuals, reunions amb la Direcció sempre que es consideri oportú, reunions amb membres de l’equip de suport, EOEP o especialistes i aconteixements que celebram conjuntament (teatre, concerts, exposicions…).

La Direcció assisteix a totes les primeres reunions de tots els cursos amb les tutories per tal de presentar el centre i també per donar-se a conèixer a tots els pares i quedar a la seva disposició. Això mateix també es fa per carta a través del fulletó de principi de curs.

Es promouen xerrades internes amb pares dels cursos inferiors i en grups reduïts per tractar temàtiques puntuals com són l’aspecte conductual i l’aprenentatge de la lectura i escriptura.

8. AVALUACIÓ D’AQUEST DOCUMENT:

8.1. Qui la realitza?

El Consell Escolar du a terme l’avaluació del PEC, a proposta del seus components, en finalitzar el curs escolar i l’actualització de les dades a principi de curs. El Consell Escolar podrà demanar assessorament o informes dels orgues de govern i coordinació docent, així com de la Inspecció Educativa. Cada curs s’actualitzen automàticament les dades que varien.

8.2. Què avaluarem?

• L’adequació de les nostres actuacions al document elaborat.
• L’adequació del PE a la nostra realitat i als nostres objectius.
• L’adequació del PE a la normativa legal.
• Els indicadors seran la PGA (basada en el projecte de direcció) i la memòria principalment.

8.3. Procés d’avaluació.

Correspon al Consell Escolar.

L’avaluació és un dels capítols més importants de la nostra institució, ja que és la que permet la millora contínua i ajustada a la necessitat real del centre

Per això el col·legi compta amb una avaluació interna en la que tots els equips i membres del col·legi realitzam una avaluació per tal d’anar millorant la nostra gestió tan acadèmica com organitzativa i administrativa amb unes graelles que ens permeten detectar els punts febles i prendre mesures per millorar-los.