PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC)

ÍNDEX

1. Justificació. Context sociolingüístic del centre.
2. Objectius.
3. Principis pedagògics i didàctics en que es basarà l’ensenyament – aprenentatge de les dues llengües oficials.
4. Programa d’immersió lingüística. temporalització de la implantació del català com a llengua vehicular.
5. Tractament de les llengües.
6. Criteris pels quals ens hem  regit a l’hora de dissenyar les actuacions.
7. Actuacions per a l’assoliment dels objectius del domini de les dues llengües oficials.
8. Tractament sistemàtic de la llengua estrangera.
9. Criteris per a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de llengua catalana.
10. Avaluació del projecte.

INTRODUCCIÓ

Aquest projecte especifica els trets d’identitat del col·legi referits a la Llengua. Per a elaborar-lo s’ha tingut en compte el marc legal així com la pròpia identitat social i lingüística de l’alumnat i del col·legi.

Les lleis que en fan referència són:

– Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (BOE 4/05/06 núm.106), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. (BOE 10/12/13 núm.295)

– Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOCAIB 17/7/1997 núm. 89)

– Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària (BOIB 5/10/2002 núm. 120)

– Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària (BOIB 5/10/2002 núm. 120)

– Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB 19/07/2014, núm.97), modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig (BOIB 21/05/2016, núm.64)

– Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. (BOIB 16/05/2015, núm.73), modificat pel Decret 29/2016, de 20 de maig (BOIB 21/05/2016, núm.64)

– Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB 23/07/2016, núm.93Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i el batxillerat. (BOE 29/01/2015, núm.25)

– Ordre del conseller d’Educació Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOCAIB núm. 69 de 26/05/1998)

– Ordre del conseller d’Educació i Cultura de dia 14 de juny de 2002, per la qual es regula l’elaboració 1/2 Departament d’Inspecció Educativa Projecte Lingüístic de Centre Índex orientatiu i observacions normatives i l’execució del Programa d’acolliment lingüístic i cultural adreçat a l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu de les Illes Balears que cursa estudis als instituts d’educació secundària (BOIB 4/07/2002, núm.80)

1. JUSTIFICACIÓ. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE

El C.E.I.P. S’Auba està situat a Cala Rajada, localitat costanera que pertany al municipi de Capdepera. El sector econòmic principal és el turisme, això fa que l’activitat productiva es concentra entre els mesos de març a octubre, seguit d’un període cada pic més curt d’atur estacional.

La gran oferta laboral de l’hostaleria ha afavorit des d’anys enrere l’afluència de famílies peninsulars, especialment andalusos i extremenys i darrerament d’ immigrants de sudamèrica, països àrabs i d’altres parts del món. En un principi eren temporers, cobrien la temporada turística a Cala Rajada per a després tornar al seu lloc de procedència i passar la resta de l’any. Poc a poc, les condicions laborals han fet que moltes d’aquestes famílies s’instal·lessin a Cala Rajada i sols vagin de vacances d’hivern al seu lloc d’origen, això si, allargant les vacances, en alguns casos, fins a dos mesos. Aquestes famílies compostes, en general, per matrimonis joves amb fills d’edat escolar han provocat que la majoria dels alumnes del col·legi siguin castellano-parlants. El castellà es la llengua dominant, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit de relacions espontànies.

La normalització lingüística és una tasca fonamental per assolir la vertebració de l’ensenyament al nostre col·legi. És també complexa i requereix adaptar-se a les característiques de la població escolar. Per això, el nostre PROJECTE LINGÜÍSTIC desenvoluparà el procés d’immersió establint mecanismes d’avaluació i revisió per a que sigui un procés obert, dinàmic, motivador, lúdic i formi els alumnes per ser competencials en les dues llengües oficials i que aquest procés es desenvolupi dins un ambient d’afecte i orde.

2. OBJECTIUS

– Comprendre i produir missatges orals i escrits en català i castellà, atenent a diferents intencions i contextos de comunicació i comunicar-se en la llengua anglesa a través de missatges senzills i contextualitzats.

– Utilitzar el català com a llengua vehicular -vertebradora de l’ensenyament- i com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació, introduint el castellà també en expressió escrita a partir de 1r cicle.

– Proporcionar un aprenentatge precoç de la llengua catalana als nins de parla familiar no catalana.

3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS I DIDÀCTICS EN QUE ES BASARÀ L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

Ambient emocional afectiu que respecta la identitat de cada alumne i les seves necessitats.

Motivació. Proporcionar situacions comunicatives motivadores.

Globalització. Integració dels continguts escolars en unitats o centres d’interès partint d’experiències concretes i que es proposen ser significatives pels alumnes.

Comunicació professor – alumne. El professor guia i respecta l’alumne per fer-se comprendre i per sostenir i elaborar el missatge de l’alumne, i aquell es comunica amb els seus propis recursos lingüístics segons les necessitats i el propòsit de cada activitat.

Diversitat Varietat de propostes i recursos didàctics, centrats fonamentalment en la llengua oral.

Reforç. Es tracta sempre que els avanços aconseguits siguin gratificants, eliminant el sentiment de frustració quan aquests no es produeixin, respectant les dificultats que trobin i els recursos lingüístics que utilitzen per comunicar-se.

Integració en l’ entorn. Mitjançant la cultura i els costums pròpies de Mallorca.

4. PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. TEMPORALITZACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DEL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR.

El Col·legi Públic S’Auba es troba en un procés complet d’immersió lingüística després de seguir un procés d’implantació per assignatures d’immersió lingüística aprovat pel Consell Escolar del Centre amb data de 6 de desembre de 1992. Aquest procés d’implantació del català es va acabar el curs 1999-2000. L’objectiu d’aquest procés era la implantació del català com a llengua vehicular en totes les manifestacions del Centre, i així ha quedat. Ja des del curs 1999-2000 la Llengua Catalana és la llengua vehicular en totes les manifestacions del centre.

El calendari d’aplicació va ser el següent:

1993-94 Infantil 3,4 i 5 anys.

1994-95 Fins a Primer de Primària.

1995-96 Fins a Segon de Primària.

1996-97 Fins a Tercer de Primària.

1997-98 Fins a Quart de Primària.

1998-99 Fins a Cinquè de Primària.

1999-2000 Finalització del procés.

5. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

Perfil lingüístic de les àrees. A E. Infantil s’inicia el procés d’immersió en llengua catalana seguint el projecte del centre i en la introducció de la llengua anglesa. A Primària s’imparteixen les àrees en català menys les hores de llengua castellana i anglesa marcades per la llei.

A. E. Infantil:

Llengua Catalana: Llengua que s’utilitzarà en totes les situacions escolars i extraescolars del centre. Llengua principal d’aprenentatge del currículum.

Llengua Castellana i altres llengües maternes: Llengua en què l’infant s’expressa lliurement. Llengua Anglesa: S’introdueix paulatinament de forma oral.

A. E. Primària:

Llengua catalana. Llengua que s’utilitzarà en totes les situacions escolars i extraescolars del centre. Llengua principal d’aprenentatge del currículum.

S’establiran criteris comuns a totes les àrees que es treballen en català (normes ortogràfiques, presentació del treballs, etc…).

Àrees llengua catalana: matemàtiques, ciències socials, ciències de la naturalesa. E. Artística,

E. Física i música.

Llengua castellana. Llengua d’aprenentatge que s’ introduirà des del primer cicle de Primària (també en comprensió i expressió escrita i es programarà conjuntament amb l’àrea de llengua catalana per tal de racionalitzar l’aprenentatge d’ambdues llengües i d’assegurar la seva correcta utilització al final del període escolar).

Llengua anglesa. L’ensenyament de la llengua anglesa tindrà com a principal objectiu la comunicació, especialment oral.

6. CRITERIS PELS QUALS ENS HEM REGIT A L’HORA DE DISSENYAR LES ACTUACIONS

Adequació del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el domini de les dues llengües oficials al final de l’escolaritat obligatòria:

• que tengui en compte llengua origen
• edat del nin
• escolarització anterior
• necessitat específica de l’alumne tant a nivell maduratiu, cognitiu com social
• capacitat d’expressió en general oral i escrita.
• context sociocultural del qual prové.
• context lingüístic familiar i de relació.

+ Atenció a la diversitat específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement d’alguna o d’ambdues llengües oficials i si també fos el cas, d’altres llengües (s’ha d’explicitar com es preveu atendre les necessitats específiques de suport de l’alumnat):

• que tengui en compte llengua origen
• edat del nin
• escolarització anterior
• necessitat específica de l’alumne tant a nivell maduratiu, cognigtiu com social
• capacitat d’expressió en general oral i escrita.

+ Incorporació de l’ensenyament d’una llengua estrangera tenint en compte la realitat del centre: És importantíssim desenvolupar les estratègies ja que no hi hauria continuació d’aprenentatge natural i el nivell sociocultural del centre no preveu un entorn favorable per aquest aprenentatge.

7. ACTUACIONS PER A L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DEL DOMINI DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

La llengua és la forma de comunicació més perfeccionada que tenim els humans. Adquirir la competència necessària per comunicar-se és el repte de tota societat i molt especialment de

l’escola. Per tant és fonamental assentar unes bases per a que l’adquisició de dita competència sigui un procés que tengui en compte el desenvolupament maduratiu dels infants i al mateix temps compti amb unes eines metodològiques que permetin que l’aprenentatge es faci de la manera més eficient possible.

Consegüentment es fa necessari organitzar i dissenyar el currículo per tal que durant l’escolarització aquest procés arribi a assolir els objectius proposats.

Aquest apartat és un recull de la programació que es du a terme al nostre centre per tal que els alumnes aconsegueixen desenvolupar la competència necessària les capacitats necessàries per assolir els objectes que s’assenyalen al P.E.C. i a programacions didàctiques referides a l’aprenentatge de les llengües, per així gaudir de les eines adients per una correcta comunicació

Som conscients de la gran importància que té l’adquisició de l’habilitat de la lectura pel desenvolupament general de tota l’escolaritat de cada alumne.

Cal dir que sent una zona costera amb molta immigració i una base sociocultural molt baixa és un repte important que cal pautar i planificar amb cura i atenció. Volem esmentar emperò que la lectura forma part de l’ensenyament de les llengües i, per tant, no podem tractar-la de forma aïllada sinó com a part d’un procés de l’aprenentatge de la llengua que consta de la part oral –la bàsica- (comprensió i expressió) i d’una part escrita (comprensió i expressió). I per tant en aquest recull queden també registrades les pautes que seguim en tots les parts.

El projecte parteix d’E. Infantil 3 anys fins arribar a 6è d’E. Primària i involucra l’educació integral de l’alumne, i es basa en el seu desenvolupament maduratiu en el que el llenguatge musical i psicomotriu en aquest centre també ens ajuden substancialment a adquirir les destreses bàsiques per a poder desenvolupar el llenguatge, tant oral com escrit, com a medi  de comunicació.

Vista la importància de la lectura en relació al desenvolupament neuronal del nin, com a eina d’aprenentatge i com a medi comunicatiu i de font de plaer des del centre volem potenciar-la des de tots els aspectes.

Per tant el nostre projecte consta dels següents apartats, que no deixen de tenir en compte el procés d’aprenentatge d’una llengua que és sempre primer oral:

1era part: atén el procés lector en sí mateix facilitant unes pautes metodològiques (document a part) en les que queda definida la manera, “el com” els nins aprenen a llegir, primer i després a escriure.

2ona part: les diferents propostes per incentivar la lectura que es duen a terme es concreten en:

A E. Infantil:

• hora del conte
• taller de biblioteca
• jocs amb lletres
• taller de llenguatge oral 

A E. Primària:

• taller d’habilitats socials
• biblioteca d’aula
• 30 minuts diaris de lectura
• participació en diferents activitats lúdiques
• desdoblaments d’aula
• ús i foment de la biblioteca del poble

3era part: contempla tota l’avaluació acadèmica de les llengües i en aquest apartat ens centram tant en proves orals com escrites que es duen a terme periòdicament i que estan estructurades seguint una línia de centre (ús de rúbriques).

8. TRACTAMENT SISTEMÀTIC DE LA LLENGUA ESTRANGERA

8.1 MOTIVACIÓ DE LA DECISIÓ DE NO INCORPORAR L’ENSENYAMENT EN UNA LLENGUA ESTRANGERA A UNA ASSIGNATURA NO LINGÜÍSTICA.

Durant el curs 1997-98 vàrem iniciar l’experiència de l’ensenyament de l’anglès als nivells de primer i segon de primària i a E. Infantil de 5 anys, durant el curs 2004-05 a E. Infantil 4 anys i a partir del curs 2006-07 a E. Infantil 3 anys.

Una vegada estudiada la realitat del centre i per poder capacitar els alumnes d’una competència lingüística real no incorporam l’ensenyament en una llengua estrangera d’una assignatura no lingüística.

8.2. ORGANITZACIÓ.

El centre disposa de dos mestres especialistes en la llengua anglesa. Un es dedica als alumnes d’Ed. Infantil i de 1r i 2n d’Ed. Primària i l’altre als alumnes de 3r fins a 6è d’Ed. Primària.

A. E. Infantil s’imparteix com a taller, a més la mestra participa dos dies a la Lliure Circulació comunicant-se amb els alumnes en la llengua anglesa, així la llengua anglesa es tracta únicament de forma oral en aquesta etapa.

A 1r i 2n d’E. Primària dedicam una sessió d’una hora a cada grup classe i una altra sessió es treballa com a taller rotatiu agrupant alumnes de 1r i de 2n. Es treballa sobretot la comprensió i expressió orals i s’inicia l’expressió escrita de la llengua.

A 3r i 4t d’E. Primària es dediquen dues sessions d’una hora a cada grup, es continua en l’aprenentatge oral de la llengua adquirint més importància l’aprenentatge escrit.

A 5è i 6è d’E. Primària es dediquen tres sessions setmanals d’una hora a cada grup. A finals d’etapa l’alumnat ha de tenir un cert domini oral i escrit en la llengua anglesa.

El centre cada curs escolar sol·licita un auxiliar de conversa.

8.3. DECISIONS METODOLÒGIQUES

Des del primer curs d’Ed. Infantil la llengua anglesa s’empra com a instrument de comunicació oral entre els mestres especialistes i l’alumnat. S’inicia en l’aprenentatge de vocabulari, ampliant a la frase i acabant l’etapa de Primària elaborant textos senzills.

Els alumnes estan en contacte amb diferents models auditius, audiovisuals, escrits… S’empra la pissarra digital i diferents materials audiovisuals i escrits que desperten la curiositat i els interessos dels alumnes.

Els alumnes més petits, fins a 2n d’Ed. Primària, no empren llibre de text, el mestre treballa la llengua d’una forma més lúdica, preparant el material necessari. A partir de 3r. d’E. Primària compten amb el suport del llibre de text.

8.4. AVALUACIÓ

L’avaluació és contínua al llarg de tota l’escolaritat. S’avalua la comprensió i expressió oral a tots els nivells i la comprensió i expressió escrita a partir de 2n d’Ed. Primària.

S’empren diferents instruments d’avaluació com observació directa, proves orals i escrites.

9. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA D’ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT DE LLENGUA CATALANA

Es segueix el programa indicat al document PALIC (document a part).

10. AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Aquest document està a l’abast de la comunitat educativa a través del gestib, la web i a la secretaria del centre.